Reunió amb la nova Directora General de Centres de la Generalitat
El passat dia 19 ens vam reunir amb la nova responsable de la Direcció General de Centres Educatius de la Generalitat, la Sra. Montserrat Casas Vilalta.
A la reunió es va insistir en l’oposició que el col·lectiu de pares sempre ha manifestat envers el tancament de l’escola i el trasllat dels alumnes a l’antiga UPC. Igualment es va tractar del potencial que té el centre actual en els seu emplaçament al centre del poble tal i com estava previst per l'Ajuntament de Sant Just a la modificació urbanística aprovada el 2002, abans que l’Ajuntament decidís donar un altre ús a l'illa Creu-Montserrat.
Tot i així, hem de tornar al que veritablement hauria de ser la principal motivació dels governants que a les nostres administracions tenen la responsabilitat de planificar les infrastructures per tal que acompleixin la funció que han de tenir. Per això hem adreçat la carta adjunta sota aquestes línies a la Sra. Casas:
Senyora,
Vaig venir la setmana passada amb la representació de pares i mares de l'escola Montserrat de Sant Just Desvern. Per a mí i crec que pels meus companys també, va ser una reunió positiva en la que ens varem sentir escoltats i amb l’esperança que tots els arguments que vem exposar en contra del trasllat serien de nou examinats per a trobar una solució a aquesta situació que esdevé cada cop més enutjosa per a tothom.
Al final de la reunió només vaig fer un petit comentari dient que no s’havia de deixar perdre una escola que funciona molt bé. Sóc ensenyant de tota la vida, he fet molta formació de mestres, he treballat 4 anys en el propi Departament d'Ensenyament, en el programa de Reforma i en la Formació del professorat. En aquells anys vaig tenir l’ocasió de conèìxer moltes escoles arreu de Catalunya. Sé com n’és d’important una escola on l’equip de mestres tingui un projecte comú i una mateixa il.lusió per a dur-lo a terme. I entre molts altres factors, crec sincerament que, avui en dia, l’entorn és també un element a tenir en compte en aquest projecte i que influeix en l’educació que volem donar als nostres fills: una educació per una societat democràtica i plural, arrelada al poble, on els nens i nenes aprenguin el valor de les diferències, el valor de la diversitat, on aprenguin a conviure amb tots els que l’envolten .
Aquesta escola, la més antiga del poble, al centre de la població, és l’escola del poble. Si bé a Sant Just hi ha molts nou vinguts, d’una classe benestant, cal tenir en compte que continua essent un poble, amb una població, al centre, de families més humils, fins i tot de families que encare vivim al camp, en les masies. Aquesta escola ,que durant anys era una mica menystinguda, pel fet de ser una escola de families senzilles, sovint immigrants, ha sabut en els darrers anys i molt especialment en aquesta darrera etapa, amb l'actual Direcció, transformar aquesta imatge, valorant la diversitat d’alumnat, on conviuen families benestants, immigrants, families més humils, estrangeres etc., fent-ne un model d’integració. Per aixo l’escola és en l’actualitat considerada com una escola modèlica.
En el barri molta gent està satisfeta amb la presència de l’escola ja que hi dóna molta vida . Els alumnes poden amb molta facilitat desplaçarse fòra de l’escola a realitzar activitats, relacionant-se amb el conjunt de la societat que els envolta: anar pel carrer, aprendre actituds cíviques, de respecte etc. Tot això forma part de l'educació a l’escola i tenim la sort de poder-ho fer de manera vivencial degut a l’entorn en el que ens trobem. Les mares es troben a prop del comerç, del mercat, dels punts de trobada. Els nens i nenes en anar a l’escola, molts a peu, poden fer el trajecte amb els seus amics.Això ens permet un camí escolar segur, alhora que aprènen, anant a peu, sense el cotxe, a treballar per una ciutat més sostenible.Fins i tot els que vivim més allunyats podem acostar els nens amb el cotxe, i poden fer el trajecte final, fins a l'escola, amb els seus amics, a peu. Cal tenir en compte que fer aquest desplaçament, caminant, cada dia, ha demostrat ser, en els països i ciutats on es practica, un bon costum que beneficia la salut i equilibri dels nens. A la sortida de l’escola, molt sovint amb avis, els nens i nenes surten junts i van a jugar als parcs del voltant de l’escola, zones no expressanent escolars ni únicament infantils, ben al contrari, llocs on es troben els avis que juguen a la petanca, les mares que fan conversa etc.. Tots aquests aspectes de relació amb l’entorn,que tenim el privilegi de poder practicar, aquests, es perdran en la nova ubicació. N’hi haurà d’altres certament però aquests que valorem i que formen part de l'actual projecte educatiu de l’escola dificilment es podran mantenir. Una escola propera a tothom, integradora, arrelada i present en la vida del barri, una escola de poble i pel poble.
Són unes reflexions que no vaig tenir ocasió d’exposar. La reunió ja va ser ben intensa i llarga i per això em permeto fer-li arribar aquest escrit amb l’esperança que encare podem salvar aquesta escola tal com és.
Vaig venir la setmana passada amb la representació de pares i mares de l'escola Montserrat de Sant Just Desvern. Per a mí i crec que pels meus companys també, va ser una reunió positiva en la que ens varem sentir escoltats i amb l’esperança que tots els arguments que vem exposar en contra del trasllat serien de nou examinats per a trobar una solució a aquesta situació que esdevé cada cop més enutjosa per a tothom.
Al final de la reunió només vaig fer un petit comentari dient que no s’havia de deixar perdre una escola que funciona molt bé. Sóc ensenyant de tota la vida, he fet molta formació de mestres, he treballat 4 anys en el propi Departament d'Ensenyament, en el programa de Reforma i en la Formació del professorat. En aquells anys vaig tenir l’ocasió de conèìxer moltes escoles arreu de Catalunya. Sé com n’és d’important una escola on l’equip de mestres tingui un projecte comú i una mateixa il.lusió per a dur-lo a terme. I entre molts altres factors, crec sincerament que, avui en dia, l’entorn és també un element a tenir en compte en aquest projecte i que influeix en l’educació que volem donar als nostres fills: una educació per una societat democràtica i plural, arrelada al poble, on els nens i nenes aprenguin el valor de les diferències, el valor de la diversitat, on aprenguin a conviure amb tots els que l’envolten .
Aquesta escola, la més antiga del poble, al centre de la població, és l’escola del poble. Si bé a Sant Just hi ha molts nou vinguts, d’una classe benestant, cal tenir en compte que continua essent un poble, amb una població, al centre, de families més humils, fins i tot de families que encare vivim al camp, en les masies. Aquesta escola ,que durant anys era una mica menystinguda, pel fet de ser una escola de families senzilles, sovint immigrants, ha sabut en els darrers anys i molt especialment en aquesta darrera etapa, amb l'actual Direcció, transformar aquesta imatge, valorant la diversitat d’alumnat, on conviuen families benestants, immigrants, families més humils, estrangeres etc., fent-ne un model d’integració. Per aixo l’escola és en l’actualitat considerada com una escola modèlica.
En el barri molta gent està satisfeta amb la presència de l’escola ja que hi dóna molta vida . Els alumnes poden amb molta facilitat desplaçarse fòra de l’escola a realitzar activitats, relacionant-se amb el conjunt de la societat que els envolta: anar pel carrer, aprendre actituds cíviques, de respecte etc. Tot això forma part de l'educació a l’escola i tenim la sort de poder-ho fer de manera vivencial degut a l’entorn en el que ens trobem. Les mares es troben a prop del comerç, del mercat, dels punts de trobada. Els nens i nenes en anar a l’escola, molts a peu, poden fer el trajecte amb els seus amics.Això ens permet un camí escolar segur, alhora que aprènen, anant a peu, sense el cotxe, a treballar per una ciutat més sostenible.Fins i tot els que vivim més allunyats podem acostar els nens amb el cotxe, i poden fer el trajecte final, fins a l'escola, amb els seus amics, a peu. Cal tenir en compte que fer aquest desplaçament, caminant, cada dia, ha demostrat ser, en els països i ciutats on es practica, un bon costum que beneficia la salut i equilibri dels nens. A la sortida de l’escola, molt sovint amb avis, els nens i nenes surten junts i van a jugar als parcs del voltant de l’escola, zones no expressanent escolars ni únicament infantils, ben al contrari, llocs on es troben els avis que juguen a la petanca, les mares que fan conversa etc.. Tots aquests aspectes de relació amb l’entorn,que tenim el privilegi de poder practicar, aquests, es perdran en la nova ubicació. N’hi haurà d’altres certament però aquests que valorem i que formen part de l'actual projecte educatiu de l’escola dificilment es podran mantenir. Una escola propera a tothom, integradora, arrelada i present en la vida del barri, una escola de poble i pel poble.
Són unes reflexions que no vaig tenir ocasió d’exposar. La reunió ja va ser ben intensa i llarga i per això em permeto fer-li arribar aquest escrit amb l’esperança que encare podem salvar aquesta escola tal com és.
