Síndic de Greuges de Catalunya

El passat 17 de novembre el Síndic de Greuges de Catalunya va admetre a tràmit l'expedient presentat per "Ens Quedem" per a la investigació de la situació del CEIP Montserrat de Sant Just Desvern.

Ple de l'Ajuntament de 24 de novembre

El passat dijous 24 de novembre va tenir lloc el Ple Municipal corresponent al mes de novembre de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.

Un dels punts de l'ordre del dia va ser l'aprovació (amb l'oposició dels grups municipals de CIU i PP) de la posada a disposició del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya d’un terreny situat a l’avinguda de la Generalitat per ubicar un centre d’educació infantil i primària. Segueixen primant els interessos econòmics al decidir-se instal·lar un CEIP en una zona tan contaminada.

El més irònic va ser que en el mateix ple es va aprovar l’adhesió a les xarxes espanyola i catalana de ciutats saludables, que té l’objectiu de potenciar polítiques per millorar la qualitat de vida i la salut de la ciutadania de Sant Just.

Al torn de precs i preguntes, una representant del grup "Ens quedem" va fer una reflexió sobre la contradicció que suposa adherir-se a la xarxa de ciutats saludables al mateix temps que s'acorda el trasllat d'una escola a la zona de més contaminació acústica i atmosfèrica del municipi, tal com afirma l'auditoria ambiental de l'Agenda 21 realitzada per l'Ajuntament de Sant Just i la Diputació de Barcelona l'any 2000.

Aquesta auditoria es pot consultar as següent enllaç http://www.santjust.com/agenda21/htm/fs_auditoria.htm

Seguidament, va fer sonar un enregistrament d'aquella mateixa tarda dels sorolls que se senten a l'edifici UPC. L'Alcalde només va deixar transcórrer 5 o 6 segons, però el document sonor va ser molt contundent. La remor constant dels cotxes era molt molesta. A la nostra escola no se sent cap soroll d'aquest tipus. Passar tota l'escolaritat (9 anys) amb aquest soroll continuat té efectes molt negatius, sobretot si es té present que en l'etapa d'educació infantil més del 25% de les hores lectives es passen fora de la classe.

Primer butlletí per a informar a les famílies i veïns

El Grup de Treball ha començat a editar un butlletí amb notícies de les darreres novetats sobre l'escola. El podeu trobar a:
http://www.gratisweb.com/ensquedem/Butlleti01.pdf

Article de Quim Monzó a La Vanguardia

El passat 18 de novembre, La Vanguardia va publicar un article de Quim Monzó que parlava sobre l'abús que es fa per part de les autoritats de l'expressió "cultura del no".

Amb aquesta frase, les Administracions fiquen al mateix sac totes les propostes ciutadanes que discrepen de les decisions preses en favor de l'interès general. Tothom qui manifesta un desacord amb les decisions, les qüestiona o pregunta per què s'han pres d'una determinada manera o protesta perquè no s'ha escoltat els implicats és considerat un reaccionari.

Aquest article no té res a veure amb nosaltres, però reflecteix tan clarament la nostra situació que és com si ens l'haguessin fet a mida. El transcrivim aquí perquè és molt més clar aquest article que qualsevol comentari que nosaltres hi fem.

Sino todo lo contrario

Desde hace un tiempo, cada vez que un grupo de personas protesta por algo que le afecta --un ajuste salarial, la construcción de un puerto deportivo o una autopista...-- siempre hay políticos y medios de comunicación que recriminan su actitud diciéndoles que su queja es un mero producto de la “cultura del no”. Menudo chollo para los que mandan haber encontrado esa etiqueta que -- convenientemente repetida en prensa, radio y tele-- estigmatiza toda disensión.

"Otra muestra más de la cultura del no...", dice con un rictus de menosprecio tal político. "Con la cultura del no campando a sus anchas, el país no podrá avanzar hacia los objetivos previstos...", remata aquel comentarista. Para que el plato resulte menos monótono, se salpimienta con referencias al famoso "not in my back yard". Es ésa una expresión inglesa que ha hecho tal fortuna entre nosotros estos últimos tiempos que por fin ha encontrado ya su traducción ideal: "no en el patio de mi casa", fórmula que omite el adjetivo "trasero" con el que, fieles al original inglés, al principio aún calificaban al "patio". Tanto en el cliché del patio como en el de la “cultura del no”, los subtítulos son los mismos: "Sois una panda de egoístas". Ésta es la frase básica que --aplicada, por ejemplo, a los habitantes de pueblos que no quieren acoger una cárcel-- se concluye con consideraciones como: "Queréis que en el país haya cárceles para encerrar a los delincuentes, pero no queréis que esas cárceles estén en vuestro municipio".

¿“Cultura del no”? Buena parte de la humanidad ha luchado durante siglos para conseguir el derecho a hacer oír su voz, para no tener que aceptar sin rechistar las imposiciones cuando cree que son injustas. El estigma de la “cultura del no” ha cuajado hasta tal punto que no parece importar que a menudo se convierta en una caricatura reduccionista. Nunca ha sido necesaria esa etiqueta para hablar de los impresentables que, cuando tienen problemas, para hacerse notar y salir en la prensa se dedican a cortar calles o autopistas, perjudicando a personas que no tienen nada que ver con su conflicto. No es una etiqueta necesaria pero resulta útil, porque inmoviliza a aquellos a los que no se les ocurre reaccionar contra ella. Algunos de los que ahora hablan de la “cultura del no” lo que realmente querrían es que no hubiese desaparecido nunca la “cultura del sí”, la “cultura del sí, señor”, la “cultura del callar y agachar la cabeza”.

Vivimos unos años --entre el PP que abominaba de los pancarteros y estos de ahora, que de lo de la tolerancia cero se han enterado tarde y en versión doblada-- en que no decir amén a cualquier decisión de las altas instancias e intentar modificarla de forma democrática es considerado casi un atentado a la fraternidad universal. Y, si bien hay personas que dicen que no a todo como autómatas, también las hay que lo hacen tras haberlo meditado y con toda la razón del mundo. Pero el vilipendio se aplica tanto a aquéllos como a éstos. Es un comodín perfecto. Nos quieren hacer creer que no asentir siempre (mientras musitamos "lo que usted guste mandar") es un capricho de niños mimados, y eso es falso. La prueba es que hasta el mismo proceso de definir la “cultura del no” es fruto de un no, de alguien que, un día, se hartó de los sanciroles que sistemáticamente se niegan a todo.

Quim Monzó (La Vanguardia, 18/11/2005)

Aquesta nit, entrevista a la televisió!!!

Avui al vespre, a partir de les 8,
podreu veure una entrevista a un dels membres del Grup de Treball.

El programa és Redacció Catalunya, un programa informatiu amb l'Eduard Berraondo i Aurora Anton.

El podeu veure a CANALCATALATV BARCELONA, que es pot veure al Barcelonès a la sintonia 46 UHF.

CANALCATALATV és una nova audiovisual que engloba diverses televisions locals amb l'objectiu de sumar esforços i oferir una programació conjunta amb una imatge sòlida i cohesionada.

Esperem que més endavant difonguin a la resta de sintonies que té el Grup Canal Català.

ANOIA: Masquefa TV. Sintonia: 21 UHF
BARCELONA: Canal 50 Barcelona. Sintonia: 46 UHF
BERGA: Canal 4 Berga. Sintonia: 55 UHF
CENTRAL: TLB. Sintonia: 39 UHF
COSTA BRAVA: TV Costa Brava. Sintonies: 25-62-47-51-65 UHF
EBRE: Canal 21. Sintonia: 38 UHF
GIRONA PLA: Banyoles TV. Sintonia: 61 UHF
LLOBREGAT: ETV Llobregat. Sintonies: 32-38 UHF
MARESME: Maresme TV. Sintonies: 42-48 UHF
OSONA: TV Osona. Sintonia: 21 UHF
TARRAGONA: Més TV. Sintonia: 41 UHF
VALLÈS: Canal 50 Vallès. Sintonia: 50 UHF
VALLÈS ORIENTAL: TV Caldes. Sintonia: 54 UHF

Més informació del grup a: http://www.canalcatala.com/

“Ens Quedem” a la Cursa de karts de coixinets

Continuant amb la campanya d’informació ciutadana, el passat Diumenge 13 a la tradicional cursa de karts de coixinets de Sant Just, “Ens Quedem” va alinear 2 karts pilotats per 4 pares de l’Escola alhora que altres participants van recolzar-nos portant el nostre adhesiu en els seus vehicles.
El public assistent va ser informat per equips de pares i mares i la recollida d’adhesions va fer créixer la ja nombrosa llista de persones que recolzen els objectius de famílies i equip docent. Continuarà…

Sant Just Desvern, municipi d'Europa?

No fa gaires anys a la façana de l'Ajuntament hi havia un rètol de color blau amb l'escut de la Unió Europea que deia:

Sant Just Desvern
Municipi d'Europa

Aquest rètol ha desaparegut. Afortunadament almenys per una vegada l'Ajuntament no pretén presumir d'una cosa que no és. Físicament som a Europa, però això no significa que apliquem els mateixos paràmetres i criteris que als països companys.

Se'ns ha dit molt clarament (veieu si no més avall la carta del Director General) que la decisió de traslladar l'escola és per criteris econòmics.

A Europa, en canvi, no només es posen a la balança els criteris econòmics, sinó que es tenen en compte com a factors primordials la qualitat de vida, la contaminació ambiental i acústica, la perillositat, la possibilitat que les escoles estiguin integrades a la societat, el desenvolupament dels camins escolars i de l'autonomia dels nens i nenes.

Si es tracta d'una qüestió econòmica, només s'han tingut en compte les inversions que afecten al Departament d'Educació o s'han estudiat altres variables relacionades amb altres Departaments?

S'ha tingut en compte el cost sanitari que tindran a mig i llarg termini els efectes de la contaminació com ara al·lèrgies, problemes pulmonars, problemes psicològics per la contaminació acústica continuada? I el cost per prestacions per baixes laborals degudes a l'estrès de mestres pel soroll continuat? I el cost per a la família deguda a la pèrdua d'al·licients per la gent gran motivada pel descens del contacte diari amb els néts?

No ens cansem de repetir que són MOLTS els Departaments implicats, però les altres Conselleries (inclosa la de Medi Ambient) s'han desentès totalment dels nostres problemes, remetent-se TOTES a Educació quan hi hem contactat.

Quina poca visió de futur no tenir presents problemes tan greus com aquest.